cromets #poètics

cromets
de color
de col.lecció
navegants
contacta
arxius
 
Dilluns, 19 d'agost

NITS DIÜRNES

Que llarga és la nit
quan no pots dormir.
Quina llarga solitud
viure en l'oblit.
Silencis sense compartir,
sentiments traïts,
misteris ocults i profunds,
temps enyorats i maleïts.

Les llàgrimes desvetllen els sons
i els crits del cor bategan,
cercant un consol.

Mans i veus amigues
que espanten ombres i dunes,
hores i hores escoltan els sorolls
d'un cor angoixat de plors.

Neith



cromets 5:35 AM
 
Divendres, 16 d'agost

cromet que parla d'absències que es viuen com a presències

La teva absència

em desperto i no hi ets,
et miro i no et veig.

diguem, respon-me...
quan tornaràs?
quan et tornaré a sentir al meu costat?
quan tornaré a sentir les teves mans recorrent el meu cos,
i les teves dolces paraules penetrant el meu cor?
recordo aquells instants en què el temps no contava
i el rellotge s'aturava...

on són aquells dies de complicitat?
on són ara que tu has marxat... ?

àriak
cromets 3:12 PM
 
Divendres, 16 d'agost

Poema de sis tankes enviat per un visitant del xat


ET FARÉ SENTIR

(Inspirat al Cafè Clàssic de Vilaweb)

Et faré sentir
aquell humit silenci
que les onades
rompen a punta d’alba
rere una nit d’insomni.

Et faré sentir
l’àuria melodia
del vent que dicta
secrets a cau d’orella
amb un arpeig angèlic.

Et faré sentir
el fred mossec de l’aigua
sobre el teu cos nu,
roent del sol de tarda,
a la platja dels somnis.

Et faré sentir,
al clot d’una conquilla,
l’eco estremidor
d’aquell uuuuu... que brufola
un drac de mars pregones.

Et faré sentir
la muda esgarrifança
de saber-te al grat
d’uns braços que t’estrenyen,
d’uns llavis que t’arrimen.

Et faré sentir
en jaç de fina arena
la petita mort
com mai no l’has pensada,
com mai no l’he sentida.

Estràmpol isard
cromets 5:12 AM