|
cromets #poètics
|
|
Dilluns, 19 d'agost
cromets 5:35 AMNITS DIÜRNES Que llarga és la nit quan no pots dormir. Quina llarga solitud viure en l'oblit. Silencis sense compartir, sentiments traïts, misteris ocults i profunds, temps enyorats i maleïts. Les llàgrimes desvetllen els sons i els crits del cor bategan, cercant un consol. Mans i veus amigues que espanten ombres i dunes, hores i hores escoltan els sorolls d'un cor angoixat de plors. Neith Divendres, 16 d'agost
cromets 3:12 PMcromet que parla d'absències que es viuen com a presències La teva absència em desperto i no hi ets, et miro i no et veig. diguem, respon-me... quan tornaràs? quan et tornaré a sentir al meu costat? quan tornaré a sentir les teves mans recorrent el meu cos, i les teves dolces paraules penetrant el meu cor? recordo aquells instants en què el temps no contava i el rellotge s'aturava... on són aquells dies de complicitat? on són ara que tu has marxat... ? àriak Divendres, 16 d'agost
cromets 5:12 AMPoema de sis tankes enviat per un visitant del xat ET FARÉ SENTIR (Inspirat al Cafè Clàssic de Vilaweb) Et faré sentir aquell humit silenci que les onades rompen a punta d’alba rere una nit d’insomni. Et faré sentir l’àuria melodia del vent que dicta secrets a cau d’orella amb un arpeig angèlic. Et faré sentir el fred mossec de l’aigua sobre el teu cos nu, roent del sol de tarda, a la platja dels somnis. Et faré sentir, al clot d’una conquilla, l’eco estremidor d’aquell uuuuu... que brufola un drac de mars pregones. Et faré sentir la muda esgarrifança de saber-te al grat d’uns braços que t’estrenyen, d’uns llavis que t’arrimen. Et faré sentir en jaç de fina arena la petita mort com mai no l’has pensada, com mai no l’he sentida. Estràmpol isard |
|